CONSTRUCTIVISME

constructivisme.jpg


Introduccció

Alguns links per a començar:

Consideracions prèvies:

Concepció constructivista dels processos d'ensenyament-aprenentatge

Què és aprendre?

Apunts sobre el constructivisme:

Què és un aprenentatge significatiu?








Representants destacats

Qui va ser Jean Piaget?
























Qui va ser Lev Vigotsky?


























Característiques diferencials de la teoria


Podríem resumir en una frase aquesta teoria: EL CONEIXEMENT NO ES TRANSMET, ES CONSTRUEIX.

En la concepció tradicional de l'aprenentatge, el professor feia classes magistrals i transmetia el coneixement als alumnes, que eren considerats com éssers buits de coneixement. En el constructivisme prenen molta importància els coneixements previs que té l'estudiant, per a que els combine i els reconfigure amb allò que va descobrint per a crear representacions mentals noves.

El context en el qual esdevé el procés d'ensenyament-aprenentatge pren també molta importància. Els processos que ensenyem i els continguts que es tracten tenen sentit en un context representatiu, amb significativitat i ha de ser real. Per això el coneixement es negocia en grup i en la societat. Cada perspectiva del món aportarà una representació mental i un coneixement descobert, el qual conformarà un coneixement conjunt i creat en grup.

Els principis psicopedagògics i didàctics del constructivisme són:


Motivació: si l’alumne se sent protagonista del seu aprenentatge, el resultat és molt més efectiu. El professorat ha de crear entorns motivadors per a l’aprenentatge.Reelaboració: una manera d’aportar activitat, participació, significativitat, etc., és fent que l’alumnat refaci els continguts per a que li done una marca pròpia.Aprenentatge actiu: fer que l’alumnat protagonitze el propi aprenentatge, trobe espai per desenvolupar la seua iniciativa i creativitat, ja que així es crea significat: si fem o creem una cosa ho recordarem millor.Nivell de desenvolupament de l’alumne: Hem de saber el punt de partida dels individus, els seus coneixements previs i el desenvolupament cognitiu que tenen.Aprenentatge significatiu: a partir del que l’alumne ja sabia, ell mateix construeix un nou coneixement.Participació: la participació obri pas a la interacció entre iguals, interacció que és molt profitosa perquè permet resultats que, treballant individualment, no s’assolirien.Significativitat: l’alumnat ha de poder integrar els coneixements i habilitats en la seva vida, de forma que hi vegi utilitat, interès, valor de comprensió del seu món. Dit en negatiu, es tracta que no aprengui pensant que allò ho ha d’oblidar després de l’avaluacióIntegrat: cal traure profit dels elements interdisciplinaris, tant en coneixements com en habilitats. Un element clar l’ofereix l’educació en valors, present en tots els ensenyaments d’un centre.Individualitzat: una manera de dir el mateix és “diversificat”. Es tracta d’adequar les activitats als alumnes concrets, amb els seus distints perfils. Així, podrem plantejar a les unitats didàctiques una part d’activitats comunes i una altra de diversificades.






Objectius educatius

  • Propiciar la construcció de nous models mentals partint dels conceptes que té l'estudiant. Per a facilitar açò haurem d'explorar els coneixements previs de l'alumne al voltant de la matèria que es tracta.
  • No hi ha transmissió del saber, el coneixement es va construint per descobriment. Per això els treballs col·laboratius i per projectes són propicis en aquest enfocament educatiu.
  • Els nous conceptes es combinen amb els antics per donar resposta als problemes amb els quals es troba l'estudiant. Aquest model additiu farà que es dissenyen en la ment de l'alumne uns aprenentatges molt perfeccionats, arrelats i millorats en els coneixements previs que ja tenis. A aquests aprenentatges els anomenarem aprenentatges significatius.
  • El context és molt important en aquesta teoria didàctica. Per a assolir aprenentatges significatius també haurem de partir de contextos significatius, de contextos que siguen quant més reals millor. Si ens basem en contextos de la vida diària dels alumnes els aprenentatges seran molt millors perquè els alumnes voran i experimentaran que els poden aplicar i que els poden aprofitar per a la seua vida real, que no són conceptes ni coneixements abstractes i aïllats.

El rol de l'estudiant

En les estratègies d'educació tradicional, l'alumne sempre havia tingut un paper secundari. El professor era el centre del procés i qui marcava els temps en l'aula. Ara, el protagonisme ha de passar a l'estudiant. En el constructivisme, el procés està centrat en l'alumne, ell és el protagonista. L'estudiant condiciona el coneixement tractat i per descomptat també condiciona el com ho farem, és a dir, la metodologia:

  • L'estudiant no serà un agent simplement receptiu, passiu i considerat com un calaix buit de coneixements.
  • Ha de ser un agent actiu i proactiu en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
  • Ha de mostrar-se motivat per a involucrar-se en el procés educatiu. Ha de participar en el descobriment i construcció del coneixement.


El rol docent


El docent ha d'abandonar el paper de protagonista que tenia tradicionalment en l'aula. El protagonista és l'alumne, el procés existeix per i per a ell.

En aquest model el professor es converteix en un guia, un facilitador. Ha de crear situacions, el més properes a la realitat i ancorades en el context de l'estudiant, per a poder facilitar que l'alumne arribe a descobrir nous significats i representacions mentals d'allò que ha d'aprendre.

El paper de facilitador i de guia pot ser duga més treball i el disseny d'estratègies més complicades que en l'ensenyança tradicional. No hem de pensar que el paradigma constructivista allibera al docent de treball perquè l'alumne és el descobridor del coneixement.
Les activitats dissenyades han d'estar ancorades en el context de l'alumne, i també han d'atendre a la individualització i així satisfer les necessitats de cada alumne.

El professor és qui dóna coherència a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge i es converteix en un agent possibilitador per a que l'alumne "viatge" del coneixement previ que tenia, al nou coneixement renovat i millorat

La relació docent-alumne


Hem de ubicar l'alumne dins el procés, hem de guiar-lo oferint-li una ajuda adequada i en la direcció que ens interesse per a que arribe als significats que han d'arribar. L'estudiant és el descobridor, però el professor és qui idea el camí, el qui li mostra l'horitzó i li ofereix les eines per arribar a la meta. Com ja hem comentat anteriorment, l'estudiant es converteix en el protagonista. Ara el professor ja no és el centre del procés, el coneixement es construirà en funció del que saben els estudiants i el que els farà profit en un futur, i no en funció del que el professor vol i ha programat.

Açò no vol dir que el professor ha de perdre autoritat o convertir-se en un amic. El professor ha de tenir la mateixa autoritat i ser el guia i qui marca els temps del procés d'aprenentatge, però ara el mestra ja n serà aquell personatge que ho sabia tot i que ho transmetia als alumnes.

La interacció entre estudiants


Si el context influeix en la construcció de significats i nosaltres som éssers socials, doncs la interacció amb els qui ens envolten serà molt important.
external image aprendizaje_cooperativo.jpg
La construcció del coneixement es farà de forma negociada, i els significats que ens poden aportar els companys de classe o de feina ens enriquiran d'una forma substancial. La visió del món dels nostres
companys ens pot aportar significats amb els quals no havíem pensat. Aquests significats poden enriquir la visió del món i de les coses a les quals arribarem després de tot el procés de negociació del coneixement.

S'han de escoltar totes les veus perquè totes poden aportar informacions profitoses però, és clar, no totes les veus han de ser considerades. Autors molt propers al constructivisme remarquen aquesta qüestió: no totes les veus són vàlides en la construcció de significats, i per no vàlides ens referim a que aporten aprenentatges significatius. No totes són vàlides, però s'han d'escoltar totes perquè, fins i tot les que no aporten bons significats, poden obrir nous camins. Per a valorar si una veu és adequada i aporta uns bons significats hem de recòrrer al mestre, que és qui guia el procés.

Per a posar en pràctica totes aquestes qüestions i estratègies, hem de introduïr el concepte el treball cooperatiu. És una estratègia docent que afavoreix la interacció i que totes les veua siguen escoltades.

Criteris i instruments d'avaluació


Tradicionalment el que s'ha avaluat en l'escola és el coneixement adquirit en forma de dades, és a dir, el coneixement declaratiu. L'alumne era considerat com un calaix buit que s'havia d'omplir d'informació. Amb el constructivisme el que importa és el procés fins a arribar al coneixement. El que s'avalua són les habilitats i els procediments, i també les actituds. El procés fins a tindre un coneixement construït socialment és el que avaluarem, l'esforç de l'alumne al participar en aquest procés i, fins hi tot, els errors són una oportunitat per a arribar al coneixement adequat. En el constructivisme els errors són quasi necessaris i beneficiosos. En els paradigmes tradicionals no hi havia errors, ja que el coneixement venia donat i, simplement, havia que memoritzar-lo.external image autoevaluacion-busqueda1.jpg

L'aprenentatge col·laboratiu s'acopla perfectament a les característiques del constructivisme i, fins i tot, a les estratègies d'avaluació que es posen en pràctica en el constructivisme. Així, amb l'aprenentatge col·laboratiu i les TAC (descrites en el següent apartat), ens podem fixar en tot el que ehm de tenir en compte en els processos d'avaluació en el constructivisme:

  • Avaluació del procés i de les habilitats de l'alumne fins arribar el coneixement.
  • Capacitat de superar els errors.
  • Capacitat d'organització i de treball en grup.
  • Capacitat de valorar i escoltar altres opinions.
  • Fins i tot amb aquestes tecnologies podem arribar a l'autoavaluació i la co-avaluació, que es la millor manera de construcció del coneixement en col·laboració.


Aplicacions Tic


Les eines i aplicacions TIC són especialment vàlides dins d'un context d'aprenentatge constructivista, ja que amb el seu ús podem contribuir a potenciar els elements clau d'aquest paradigma educatiu. El compromís actiu de l'alumne, la participació, la interacció, la retroalimentació i la connexió amb el context real de l'alumne en són alguns exemples. Les tecnologies que s'empren a l'aula per a un aprenentatge col·laboratiu s'han vingut a anomenar TAC (tecnologies d'aprenentatge cooperatiu) i permiteixen posar en pràctica tots els trets que caracteritzen el constructivisme: interacció, context significatiu, construcció social dels significats. descobriment del coneixement...


Tot i que aquestes aplicacions o recursos TIC també son fonamentals dins de la prespectiva connectivista, algunes eines TIC en el context de les teories constructivistes són:
external image red-social.jpg
  • Les xarxes socials: d'una banda amplien l'espai d'interacció entre els mateixos estudiants i els mestres i d'altra banda potencien l'ús compartit de la informació.

  • Els blocs són un mitjà de comunicació col·lectiu que permet obtenir informació, compartir-la i construir-la utilitzant diferents recursos audio-visuals. Fomenten elsentiment de pertinença a un grup així com la possibilitat de comentar qualsevol apartat informatiu del mateix.

  • Les wikis són pagines web col·laboratives. Amb les wikis els alumnes no només obtenen informació, sinó que ells mateixos poden crear-la i generar el pas clau constructivista que és la construcció del seu coneixement, investigant i redactant articles en la wiki que reflecteixin les seves investigacions i el que han après.

  • Les webquests són una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.

  • Les plataformes virtuals d'aprenentatge com Moodle, que posa a la disposició dels alumnes fòrums, qüestionaris, tauler d'anuncis, blocs, wikis, consultes, xats, enquestes, etc.