Connectivisme


Coonectivism.jpg


Introducció


Actualment estem vivint en una societat globalitzada, interconnectada i en constant canvi. Sens dubte les Noves Tecnologíes de la Informació i la Comunicació (TIC's) estan modificant radicalment la manera en que les persones ens relacionem, ens comuniquem i vivim. A ningú se li escapa que aplicacions TIC que fins fa molts pocs anys encara estaven en un estat embrionari (per ex.: les xarxes socials, la Web 2.0, etc.), en l'actualitat formen part de la vida quotidiana dels alumnes i professionals de diferents nivells educatius. En aquesta nova realitat social, a partir de l'any 2004 George Siemens va començar a desenvolupar una nova teoria de l'aprenentatge capaç de tenir en compte i adaptar-se a aquest nou món: "El Connectivisme". Altres autors destacats són Karen Stephenson, Thomas Landauer i Susan Dumais però, especialment, Stephen Downes. Aquest últim autor, l'any 2005, va introduïr el concepte E-learning 2.0

Autors Destacats:

G_Siemens.pngKaren_stephenson.jpgthomas_k_landauer.jpgsdumais.jpgStephen_Downes.jpg
George Siemens Karen Stephenson Thomas Landauer Susan Dumais Stephen Downes


La visió epistemològica del Connectivisme descansa sobre principis semblants al Constructivisme (no hi ha una única realitat objectiva del món i, per tant, és l'individu qui la construeix de forma pro-activa). No obstant, el model Connectivista de Siemens lluny de considerar l'individu de forma aïllada, considera que l'aprenentatge es dóna dintre dels grups socials als que pertany l'alumne. Sense cap mena de dubte, el nombre de grups socials als que pot pertànyer un determinat alumne, han vist una ràpida expansió durant els últims anys gràcies al desenvolupament d'Internet i les Xarxes Socials. En el vídeo següent es pot observar com es dóna i en què consisteix el procés d'ensenyament/aprenentatge segons el model Connectivista:








Característiques diferencials de la teoria


A diferència del que ocorre en les anteriors teories de l'aprenentatge (Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme), en el Connectivisme el punt d’atenció es desplaça cap a “fora” de l’estudiant. En aquest sentit, i gràcies a l'ús extensiu de les TIC, el procés d'aprenentatge s’emmarca dintre d'una xarxa social rica, estimulant, motivadora i fortament interconnectada.

Malgrat beure directament de l'epistemología Constructivista, el model Connectivista de Siemens parteix de vuit postulats essencials i específics:
connectivisme_3.jpg
  • L'aprenentatge i el coneixement es basen en l'heterogeneïtat entre les diferents creences, opinions, coneixements, etc. dels individus.
  • L'aprenentatge es basa en un procés de connexió actiu de nodes (entesos com a fonts d'informació concretes).
  • Una part de l'aprenentatge pot residir en fonts no humanes.
  • La motivació i la voluntat d'aprendre tenen un paper central.
  • L'aprenentatge continu condueix a mantenir i fomentar la xarxa de connexions i nodes.
  • Una habilitat bàsica consisteix en la capacitat per veure connexions entre idees, camps i/o conceptes.
  • La intenció de les activitats d'aprenentatge es dirigeix a l'actualització dels coneixements.
  • La presa de decisions (què i com aprendre en una món en constant evolució) esdevé, en si mateixa, un procés d'aprenentatge.

Tal i com es desprèn dels punts anteriors, pel Connectivisme, la informació consisteix en un node, mentre que el coneixement radica en la connexió d'aquesta nodes. Ara bé "comprendre" es una propietat emergent de la xarxa d'interconnexions de l'estudiant.

Connectivisme.jpg

Finalment, es important senyalar que el model Connectivista emfatitza i potencia tan l’aprenentatge situat (utilitzant escenaris semblants als que es donen en la vida quotidiana) com l'aprenentatge informal a partir de la interconnexió constant dels diferents actors. En aquest sentit Siemens, a l'any 2005, va adoptar el terme "aprenentatge ecològic" per a referir-se a un tipus d'aprenentatge complex, dinàmic, adaptatiu, autoorganitzat, variat i divers, estructurat informalment i capaç d'adaptar-se a diferents tipus de demandes.






















Objectius educatius

L'aprenentatge, segons el Connectivisme, és complex i no consta només de la informació i l'ús que s'en fa, també hi intervenen altres factors com són les noves habilitats de l'estudiant:

  • Ús de les noves eines basades en les TIC i, especialment, les de caire social (per ex.: Delicious, Twitter, Blogs, etc.).
  • Aprendre a buscar de forma eficient noves connexions i nòduls d'informació.
  • Saber distingir la informació: criteris per a saber diferenciar la informació rellevant de la que no ho és.
  • Tractar la informació: crear, mantenir i utilitzar la quantitat d'informació.
  • Reconèixer si una nova informació modifica les anteriors.
  • Potenciació de l'aprenentatge informal.



Conectivism.jpg


Rol de l'estudiant


L'estudiant, segons l'enfocament Connectivista, adopta un paper pro-actiu i, per tant, té un control exhaustiu sobre el seu procés d'aprenentatge. Un dels objectius fonamentals de l'estudiant consisteix en establir noves connexions amb altres actors "socials" (estudiants, experts en la matèria, Bloggers, etc.) per tal d'ampliar una xarxa de contactes que, en última instància, el condueixen a ampliar el seu ventall de fonts d’informació.

L'alumne/a ha de ser responsable del seu propi aprenentatge. Aquest requereix recerca i selecció de la informació per tal d'utilitzar-la adequadament, fent ús d'un pensament crític i presa de decisions, autoavaluant la recollida d'informació, etc. Ha de saber expressar-se i comunicar-se de forma escrita i/o visual i, per tant, ha de tenir una elevada capacitat de síntesi. Ha de saber cóm col·laborar amb els companys, ser creatiu per presentar la informació reunida i administrar eficientment el temps.


Rol del docent


El professor assumeix el paper d'un "facilitador" que ajuda a l'estudiant a construir i desenvolupar la seva xarxa de connexions personals. D'aquesta manera, el docent adopta el paper d'un guia que segueix i/o acompanya l'aprenentatge de l'estudiant:
  • Facilitant les eines tecnològiques adequades (per ex.: marcadors socials, Blogs, Wiki, Skype, PLN, iTunes, Delicious i un llarg etcètera.)
  • Ensenyant cóm comunicar-se de forma eficaç i establir noves connexions.
  • Validant la informació obtinguda.
  • Ajudant a organitzar grans volums d'informació.
  • Oferint sistemes de suport i d'ajuda a la xarxa.
  • Fomentant l'aprenentatge autònom.


Relació docent-alumne


En el Connectivisme la relació professor-alumne va estretament lligada a les necessitats del qui aprèn.
  • Professor i alumne formen la comunitat que està aprenent i, d'aquesta manera, tots dos participen en la construcció conjunta de coneixement: experts i novells treballen junts.
  • La intenció de la interrelació entre el professor i l'alumne és mantenir actualitzada tota la informació i el coneixement.
  • El professor ha de fomentar, potenciar, guiar i revisar les connexions que va establint l'estudiant al llarg del procés d'aprenentatge.
  • El professor actua amb la voluntat d'afavorir l'autonomia de l'estudiant.
  • La seva relació i en conseqüència l'aprenentatge es basa en la diversitat d'opinions
  • La relació entre el docent i l'alumne no sempre és planificada i estructurada, sinó també pot ser caòtica, diversa i difusa, que també sorgeix de les necessitats emergents i la curiositat puntual de l'alumne.



Criteris i instrumentació d'avaluació

El criteri d'avaluació es veu influenciat pels models 100% constructivistes i, per extensió, també està implicat amb els objectius de l'aprenentatge situat i l'aprenentatge informal. En aquest sentit es important indicar que, tan els objectius, com les estratègies, metes i, en general, tot el procés d'aprenentatge ve determinat per l'estudiant. Els criteris d'avaluació, per tant, tindran un elevat nivell de flexibilitat i estaran relacionats amb l'assoliment dels objectius marcats per part de l'alumne. Això significa que, en el model Connectivista, l’autoavaluació adopta un paper rellevant.

D'altra banda es important senyalar que, el procés d’avaluació, no està únicament dirigit a aspectes relacionats amb els "continguts". Per contra, també té en compte la capacitat de l'alumne per a buscar, establir, mantenir i actualitzar la seva xarxa de connexions. Finalment indicar que, donat que el Connectivisme es dona dintre d'un context eminentment social, els processos de coavaluació són més rellevants que en les anteriors teories de l'aprenentatge (conductisme, cognitivisme i, fins hi tot, el constructivisme).


Aplicacions TIC


El model Connectivista ha sorgit en el bressol d'una nova societat basada en el coneixement. Una societat que ha aconseguit arribar a uns nivells inèdits d'interconnexió gràcies a la ràpida aparició d'una amplíssima gama de noves aplicacions basades en el TIC. El Connectivisme, per tant, té la seva raó de ser en Internet i, més concretament en la Web 2.0. És important indicar que, l'expansió que està vivint avui en dia aquest model, també es basa en l'auge del software lliure (per ex.: GNU-GPL, Creative Commons, OpenCourseWare, etc.).

Tot això significa que l'estudiant es converteix tan en un consumidor com en un productor d'informació dintre d'un context social fortament connectat. A continuació s'assenyalen (sense ànim de ser exhaustius i recordant la constant aparició de noves aplicacions i recursos) alguns dels recursos TIC més rellevants pel model Connectivista:








A diferència del que ocorre en les anteriors teories de l'aprenentatge (Conductisme, Cognitivisme i Construcitivisme), en el Connectivisme el punt d’atenció es desplaça cap a “fora” de l’estudiant. En aquest sentit, i gràcies a l'ús extensiu de les TIC, el procés d'aprenentatge s’emmarca dintre d'un context social ric, estimulant, motivador i fortament interconnectat.